Amb l’arribada de Laura Pous a l’Escola de Tennis del CT Vic, l’equip tècnic del club s’ha convertit amb una de les millors pedreres de Catalunya. L’exjugadora professional de tennis, amb un gran currículum, vol transmetre els seus coneixements als seus alumnes.

Amb quants anys vas iniciar-te al món del tennis?
Vaig començar a jugar a tennis quan tenia 8 anys al CT Els Gorchs i amb 12 anys vaig començar a entrenar al Cercle Sabadellès en un grup de tecnificació de la FCT. Amb 13, jugava pel CT Barcino. Més endavant, als 18 vaig fitxar pel CT Sabadell, i als 19 pel RCT Barcelona 1899.

Quan t’hi podries dedicar professionalment?
Va ser uns mesos després d’haver començat a entrenar al CT Hispano. Vaig començar a fer bons resultats als tornejos ITF i també vaig guanyar el campionat d’Espanya. Em van plantejar que proves de ser professional durant un any. La meva idea inicial era anar a EEUU a estudiar a una universitat amb una beca.

Què comporta el món professional del tennis?
Et demana molta dedicació i sacrifici. Entrenava 6 dies a la setmana, viatjava entre 25 i 30 setmanes l’any. Farà uns 5 o 6 anys vaig decidir que volia seguir formant-me i gràcies a l’àmplia oferta i el ventall de possibilitats que donen les universitats a distància, vaig poder combinar la meva carrera tennística amb estudiar un Grau. Quan vaig començar a ser professional no existia aquesta opció i només em dedicava al tennis.

Quin ha estat el teu millor rànquing?
Vaig ser el 72, l’any 2011. He estat campiona d’Espanya 3 vegades i de Catalunya, 6. Sóc campiona dels Jocs Mediterranis d’Almeria i subcampiona als de Pescara (individual), i campionat en dobles. Vaig jugar els quatre Grand Slams i el meu millor resultat va ser en un WTA Internacional a Fes, al Marroc, en què vaig arribar a la final.

Quins han estat els teus millors moments esportius?
Un dels millors moments va ser el primer torneig que vaig guanyar. Era a Gran Canària. També el primer cop que vaig jugar un Grand Slam va ser molt especial, compartir menjador, pista o vestuari amb jugadores a qui sempre havia vist per la tele em feia flipar molt. Les experiències en els Jocs Mediterranis també van ser molt gratificants. El tennis és un esport d’autosuperació constant, d’acceptació i de gestió d’emocions.

Quan vas fer el salt de jugadora a entrenadora?
Fa uns tres anys. La meva primera experiència d’entrenadora va ser al CT Belulla, després vaig estar de voluntària en l’ONG SAUCE, a Cambodja, ensenyant a jugar a tennis als nens de les cases d’acollida i a les escoles. Després vaig estar un any a Puigcerdà i des del setembre a l’escola del CT Vic.

Per què el CT Vic?
Tenia molt bona relació amb en Joan Perez (el director esportiu de l’Escola de Tennis) i volia treballar amb ell per seguir aprenent i formant-me com entrenadora. Sabia que tenia una plantilla molt competitiva d’entrenadors, com també una escola amb molts grups de competició de nens i joves amb ganes de millorar.

Què és el que més t’apassiona de ser entrenadora?
L’aprenentatge constant al que estic sotmesa de saber donar a cada nen allò que necessita perquè aprengui a ser millor jugador. Per això penso que la feina d’entrenadora és enriquidora en tants aspectes.