El CT Vic torna a obrir les instal·lacions
El setembre de 1979 Joaquim Llimós arribava al Club Tennis Vic per fer-se càrrec de l’escola de tennis. Va ser el seu primer contacte amb la ciutat i un club amb qui ha estat lligat durant 38 anys. El 1998 va encetar una nova etapa acceptant la proposta de la junta directiva d’assumir-ne la direcció. Ara es jubila i Cristina Vilalta, que porta 19 anys al capdavant de l’àrea econòmica i comunicació del club, n’agafarà el relleu.
Joaquim Llimós ha posat punt final, aquesta setmana, a 38 anys i mig vinculat al CT Vic. Amb 67 anys ha arribat el moment de jubilar-se i de fer balanç de tots aquests anys dedicats al tennis.
Quan arriba al CT Vic? El setembre de l’any 1979.Jo entrenava el CN Palma i la Federació Balear de Tennis i ens vam enfrontar al CT Vic. Aquest va ser el primer contacte amb el club, i al marxar Benito Bondía, fins llavors director de l’escola de tennis, em van venir a buscar i durant 19 anys vaig ser entrenador, director de l’escola de tennis del CT Vic i director esportiu.
Com recorda aquells primers dies? Només es jugava un o dos dies a la setmana i dissabte al matí, amb molta gent, més de cent alumnes. Una de les propostes que vaig fer va ser que s’havia d’entrenar cada dia; em van dir que seria impossible, i tres mesos després ja entrenàvem cada dia.
Quin és el millor record d’aquests primers anys? Em quedo amb la magnífica relació amb els alumnes de l’escola i posteriorment en veure que aquestes persones recorden la meva etapa com a entrenador de forma molt positiva i que ara porten els fills al club. L’any 1998 enceta la segona etapa al CT Vic.Coincidint que el Sr. Espinosa, gerent del club, es va retirar, i amb la creació del grup de competició, la junta d’aquell moment va decidir que jo era la persona adequada per fer-me càrrec del club com a director.
Quina era la seva funció com a director?De les moltes responsabilitats que té ser director d’un club amb 4.600 socis, destacaria la d’harmonitzar la relació entre socis, treballadors i directius. He treballat amb sis presidents diferents i per tant amb sis equips directius, dels quals voldria destacar la seva tasca desinteressada, moltes vegades no reconeguda. Conjuntament amb els treballadors hem format un bon equip, i això s’ha vist reflectit en un bon ambient de treball. Amb tants anys el club ha evolucionat molt. Sí, quan vaig arribar el CT Vic era un club on només es jugava a tennis. L’aposta per la piscina coberta, el pàdel… han estat inversions adequades en benefici del club i de la gent i en l’àmbit econòmic també s’ha sabut gestionar molt bé per adaptar-se a les necessitats de cada moment. Això ha permès que el nombre de socis hagi anat creixent i que a dia d’avui no hi hagi títols disponibles.
Com ha estat la relació amb la FCT? Molt bona. Després de tants anys acabes coneixent molt gent, i no només jo a títol personal sinó el CT Vic sempre ha tingut una molt bona relació tant amb la Federació Catalana i per extensió amb l’Espanyola així com també amb la resta de clubs. També formo part d’un grup de gerents dels millors clubs de Catalunya.
Quin és el millor moment? N’hi ha molts. En l’àmbit esportiu em quedo amb els moments en què hem disputat campionats de Catalunya amb les categories infantils i la satisfacció dels nens d’haver assolit el campionat. I el pitjor?La preocupació pel desgraciat accident que hi va haver quan va caure el mur.
Quin és el seu racó preferit del CT Vic?Una de les grans virtuts que té el CT Vic són els espais oberts i un dels trets diferencials són les pistes de terra d’obra vista. Són incomparables.
Durant tots aquests anys ha continuat jugant? Quan vaig assumir el càrrec de director, al principi, vaig continuar jugant, però ho vaig anar deixant perquè m’era difícil compaginar-ho. Ara que tindré més temps lliure espero poder tornar a jugar a tennis o pàdel.
Cristina Vilalta n’agafarà el relleu. Estic content que la junta directiva hagi apostat per Cristina Vilalta per assumir aquest càrrec. Hem estat 19 anys treballant junts, per mi és un relleu natural, avalo la seva gestió i crec que el futur del club està en bones mans.
Vol afegir alguna cosa? Voldria agrair el suport de la meva dona. M’ha permès treballar i desenvolupar sense impediments la meva tasca i dedicació al club, ajudant-me i valorant el meu esforç, preocupant-se per mi i fent-me costat en tot moment.
Altres notícies
